En l'origen de les faringoamigdalitis ha dos grans grups fonamentals, les víriques i les bacterianes. Les primeres poden estar causades per múltiples virus i no requeriran tractament antibiòtic, tan sols analgèsics i / o antiinflamatoris, però en les segones pot ser que sí, concretament a les produïdes per un bacteri molt freqüent, l'estreptococ del grup A, causant de les faringoamigdalitis amb punts o plaques de pus a la gola, encara que no sempre es presenta així. En aquest cas sí s'ha de tractar amb antibiòtic durant el temps necessari fins a la seva eradicació de la gola (uns 10 dies) ja que si no es tracta podrien aparèixer complicacions molt més severes, com la febre reumàtica (amb afectació destructiva de les vàlvules del cor), afectació del ronyó (glomerulonefritis), l'escarlatina o l'abscés periamigdalino (bossa de pus al voltant d'una amígdala).

 

En l'actualitat tenim un mètode molt fiable i ràpid per confirmar o descartar una amigdalitis per estreptococ, el TEST D'ANTIGEN ESTREPTOCÒCIC DEL GRUP A. El test és molt senzill de realitzar, tan sols hem de prendre una mostra amb un hisop (similar als palets per netejar orelles) fregant suaument i després col·locar-lo en un petit tub on hem posat prèviament uns reactius. Si hem recollit estreptococs de la gola en tan sols 5 minuts donarà un resultat positiu en un 97% dels casos (sensibilitat) i si no un resultat negatiu. Els casos positius els tractarem amb antibiòtics.

 

Les guies actuals cada vegada més aconsellen que els metges siguem molt selectius a l'hora d'usar els antibiòtics, reservant només per als casos estrictament necessaris. El mal ús d'ells provocarà en els pacients la pèrdua dels bacteris sapròfits (bacteris que viuen en nosaltres i ens ajuden) i una baixada de defenses, amb l'aparició de noves infeccions en què no actuen els antibiòtics, com les produïdes per virus , fongs o altres bacteris que ja s'han tornat resistents a ells.