L'osteopatia està orientada a la millora de la salut holística dels pacients com a principal objectiu per abordar molts dels problemes musculoesquelètics que van des d'un dolor mecànic del raquis cervical al lumbo-sacre, incloent condicions cròniques com processos de osteoartritis, problemes posturals i malalties sistèmiques. El tractament osteopàtic es compon d'una sèrie de metodologies i tècniques mèdiques especialitzades en la teràpia manual, que es realitzen per augmentar el rang articular i el d'isquèmia muscular, per tant, reduir el nivell de dolor. No totes les persones que presenten mal d'esquena tenen un problema a la columna vertebral, ja que altres situacions poden produir o imitar el mal d'esquena i coll. És molt important realitzar un bon historial clínic per a proporcionar el tractament més adequat al problema i això fa que un diagnòstic precís sigui vital. Tots poden beneficiar de l'osteopatia, no només quan apareix el dolor. Hi ha un fort argument a favor de la prevenció i el tractament a les persones abans que sentin molèsties per assessorar-los en les seves postures i oferir-los ajuda, així com donar consells sobre el seu lloc de treball i el que poden fer per prevenir lesions. Hi ha diverses escoles de pensament / tècniques dins de l'osteopatia? Encara que en general es pot esperar el mateix tractament de tots els professionals qualificats, cada osteòpata treballa de forma individualitzada segons la seva experiència. Quins requisits necessites per treballar com a osteòpata a Espanya i Regne Unit? Al Regne Unit, és il·legal practicar com a osteòpata llevat que estiguis graduat en una escola osteopàtica legalment reconeguda i tinguis les condicions d'entrenament més estrictes, durant 4 anys a temps complet. Això es regeix pel Consell General d'Osteopatia i el Parlament sota la Llei d'Osteòpates de 1993. Lamentablement, a Espanya, l'osteopatia encara no és una professió del tot reconeguda. El principal òrgan representatiu de l'osteopatia és la Federació d'Osteòpates d'Espanya (FEO) que està treballant per aconseguir el reconeixement de l'osteopatia a Espanya com una professió sanitària primària i independent.

Abans de viatjar comprovi que porta suficient medicació per a totes les seves vacances i possibles imprevistos. Aquí li donem uns consells per viatjar amb la seva medicació habitual. Quan viatgi posi-la tota junta en una bossa dins el seu equipatge de mà que ha d'anar sempre amb vostè. No la col·loqui en les maletes que vagi a facturar doncs, en cas que s'extraviïn, es quedaria sense medicaments. Si viatja acompanyat pot ser útil repartir amb el seu acompanyant, però sempre en lots complets. Pareu atenció a aquells medicaments que s'han de guardar en fred per a la seva conservació, com la Insulina i el Glucagón. Molts diabètics obliden la insulina a la nevera de casa abans de sortir de viatge. Pot ser útil posar una nota en un lloc visible de casa que li recordi portar-amb vostè. Recordeu-vos de portar també l'informe mèdic o les receptes per si a l'aeroport li demanessin un comprovant o per si se li acaba la medicació a Espanya. És molt útil portar anotat el telèfon del seu metge. Si fa servir les capsetes classificadores de pastilles per a separar les que es pren cada dia, convé portar també una caixa buida de cada medicament, una foto, un llistat fet pel seu metge o els prospectes. Així sabrem exactament el fàrmac i la dosi que pren. Anticoagulants orals: tingui en compte que a Espanya potser no es comercialitza el que vostè està utilitzant, per exemple, la Phenprocumona (Marcoumar ®) molt usada en el Regne Unit, Alemanya i als Països Baixos. No oblideu portar sempre aquesta medicació i en quantitat suficient per a tota la seva estada. Porteu també sempre a sobre una llista amb les substàncies que li provoquin qualsevol tipus d'al·lèrgia. Pregunti al seu metge si els seus medicaments poden interaccionar amb la llum solar i provocar-li problemes de toxicitat. Però si es troba en la nostra zona sense la seva medicació, truqui'ns i li oferirem les receptes necessàries perquè pugui continuar el seu tractament amb la màxima normalitat. Normativa Europea per viatjar amb medicaments. L'actual normativa permet poder viatjar des de qualsevol aeroport de la Unió Europea amb medicaments sòlids si van acompanyats de la prescripció mèdica o recepta corresponent. És recomanable sempre portar-los en el seu equipatge de mà. Els medicaments líquids (insulines, injectables, etc.) estan exempts de les restriccions que afecten al transport de líquids a l'equipatge de mà, sempre que el seu ús sigui necessari durant el viatge. Haurà de presentar la medicació separada de la resta en el control de seguretat, fora de la bossa transparent que es requereix per a altres líquids. En el control se li podria demanar prova d'autenticitat. Es recomana també portar la recepta mèdica o justificació mèdica de la seva condició particular. Si necessita transportar altres utensilis mèdics (xeringues, agulles, llancetes, aparells de mesura, etc.) ha d'avisar prèviament a la seva companyia aèria perquè li indiqui el procediment a seguir. Per viatjar a països fora de la Unió Europea, li recomanem que consulti les condicions d'entrada de medicaments en la seva companyia aèria.

La "otitis del nedador" és realment una otitis externa i consisteix en la infecció del conducte auditiu que és el que transporta el so des de l'exterior fins al timpà. Aquesta pot ser causada per bacteris i fongs. És una infecció molt típica de l'estiu i de països amb temperatures ambientals altes. Aquelles persones que l'banyar passen molt de temps exposant les orelles a l'aigua, tenen major risc d'aquesta malaltia. Aquest excés d'humitat irrita el conducte auditiu i el macera, facilitant la invasió per gèrmens; per això se l'anomena otitis del nedador. No obstant això hi ha també altres causes que la poden provocar: ferides en el conducte, petits traumatismes a rascar-se, fer servir bastonets de neteja, tenir la pell seca o èczemes. Conductes auditius no rectes, estrets o plans poden afavorir que la humitat romangui dins i tenir més predisposició a aquestes infeccions. Els nens són molt propensos a patir-causa de la gran quantitat de temps que passen jugant a l'aigua. Senyals i símptomes Provoquen un mal d'orella (otàlgia) que pot ser molt intensa, sobretot de nit que de nit. Tocar-se el cartílag de l'orella, mastegar o empassar augmenta el dolor. També apareix supuració en fases més avançades sortint pel conducte un pus clar, blanc-groguenc o verdós, que causa oclusió en el conducte i hipoacúsia (se sent menys per aquest sentit). No sol provocar febre. Si apareix pot indicar una complicació. Hem observat que els banys en piscines generen major freqüència d'otitis que en altres aigües. Contràriament al que la gent pensa, no és perquè les piscines estiguin més contaminades, sinó per l'ús de productes químics per al seu manteniment. Aquests productes ens garanteixen aigües sanitàriament netes, però alteren més ràpidament el pH protector de la pell del conducte. L'exposició a aigües clorades de piscines pot alterar el pH protector de la pell del conducte i facilitar que s'iniciï una infecció d'oïda. Prevenció No passar massa temps amb les orelles dins de l'aigua. Això adquireix més importància en els nens, que mai sortirien de l'aigua i constantment estan bussejant. Gotes òtiques preventives: són solucions diluïdes d'alcohol o àcid acètic, que usades després del bany, si no hi ha contraindicació mèdica, podrien prevenir la infecció. No obsessionar-se amb la neteja del cerumen de les orelles: desaconsellem l'ús de bastonets de cotó o altres objectes per netejar el conducte perquè es pot danyar i afavorir infeccions. Netejant suaument l'orifici extern és suficient. Assecat correcte del conducte auditiu després del bany. Inclinar el cap cap a un costat i després l'altre. Deixar temps suficient perquè l'aigua del conducte s'evapori o s'assequi completament abans de tornar a banyar-se. També convé estar algun dia complet sense posar el cap a l'aigua després de diversos dies de banys. Quan anar al metge Quan apareix mal d'orella, supuració pel conducte, taponament o disminució de l'audició, acudeixi al metge de seguida. Si és un nen qui fa mal d'orella, pot ser útil pressionar el petit cartílag "glop" que hi ha just davant de l'orifici del conducte auditiu. Si li fa mal o fa una ganyota de dolor (els més petits), és el moment de consultar amb un professional i examinar l'oïda. Possiblement es tracti d'una "otitis del nedador". Tractament professional El tractament mèdic de la "otitis del nedador", dependrà de la gravetat de la mateixa. Otitis inicials amb lleu dolor i inflamació, poden ser tractades amb gotes antibiòtiques amb o sense corticoides, un analgèsic suau i evitant mullar les orelles. Les infeccions importants amb conductes auditius closos per la gran inflamació, amb supuració molt abundant i gran dolor que impedeix portar una vida normal, poden necessitar tractaments més agressius, amb antibiòtics per via general (oral, intramuscular, etc.), analgèsics potents i corticoides orals o intramusculars. Algunes otitis estan causades per gèrmens rars que són més difícils de tractar i requereixen antibiòtics més concrets. Només el metge mitjançant l'examen directe del conducte (otoscòpia) diagnosticarà correctament la infecció i valorarà el millor tractament per a aquest cas. Tot i que pot començar a prendre analgèsics com Paracetamol o Ibuprofè, l'otitis externa, si no es tracta, evolucionarà a pitjor i farà mal moltíssim. Una otitis tractada a temps millora molt ràpid. Això és molt important en els nens, que toleren molt greu no poder banyar-se. El metge li dirà quan pot tornar a l'aigua i com fer-ho correctament. Que sigui una infecció molt comuna no vol dir que no estigui exempta de complicacions, de vegades greus. Seguiu els consells mèdics i torni a consultar si percep que no evoluciona favorablement.

  - Fa dies que em fa mal la gola i el metge no m'ha volgut receptar cap antibiòtic. - Sí, no m'estranya, últimament només recepten paracetamol i ibuprofèn si et fa molt de mal. - Doncs per això no calia anar. M'ha dit que no tinc angines, que és una faringitis i que és vírica. - Al meu el mes passat tampoc m'ho va voler receptar, i això que tenia les amígdales ben grans, però com que no tenia plaques de pus ... - Vaig a esperar un dia més i si em segueix fent mal me n'aniré a Urgències.   Li sona aquesta conversa? Frases idèntiques o similars formen part del nostre dia a dia i indiquen que pacients i metges no sempre acabem entenent-nos. I no hauria de ser així. Què són les faringoamigdalitis? Les faringoamigdalitis són les infeccions agudes de la faringe (faringitis), les amígdales palatines (amigdalitis) o ambdues. Són, doncs, infeccions de la gola.   En l'origen de les faringoamigdalitis ha dos grans grups fonamentals, les víriques i les bacterianes. Les primeres poden estar causades per múltiples virus i no requeriran tractament antibiòtic, tan sols analgèsics i / o antiinflamatoris, però en les segones pot ser que sí, concretament a les produïdes per un bacteri molt freqüent, l'estreptococ del grup A, causant de les faringoamigdalitis amb punts o plaques de pus a la gola, encara que no sempre es presenta així. En aquest cas sí s'ha de tractar amb antibiòtic durant el temps necessari fins a la seva eradicació de la gola (uns 10 dies) ja que si no es tracta podrien aparèixer complicacions molt més severes, com la febre reumàtica (amb afectació destructiva de les vàlvules del cor), afectació del ronyó (glomerulonefritis), l'escarlatina o l'abscés periamigdalino (bossa de pus al voltant d'una amígdala).   En l'actualitat tenim un mètode molt fiable i ràpid per confirmar o descartar una amigdalitis per estreptococ, el TEST D'ANTIGEN ESTREPTOCÒCIC DEL GRUP A. El test és molt senzill de realitzar, tan sols hem de prendre una mostra amb un hisop (similar als palets per netejar orelles) fregant suaument i després col·locar-lo en un petit tub on hem posat prèviament uns reactius. Si hem recollit estreptococs de la gola en tan sols 5 minuts donarà un resultat positiu en un 97% dels casos (sensibilitat) i si no un resultat negatiu. Els casos positius els tractarem amb antibiòtics.   Les guies actuals cada vegada més aconsellen que els metges siguem molt selectius a l'hora d'usar els antibiòtics, reservant només per als casos estrictament necessaris. El mal ús d'ells provocarà en els pacients la pèrdua dels bacteris sapròfits (bacteris que viuen en nosaltres i ens ajuden) i una baixada de defenses, amb l'aparició de noves infeccions en què no actuen els antibiòtics, com les produïdes per virus , fongs o altres bacteris que ja s'han tornat resistents a ells.